L’Ajuntament de Barcelona després de nombrosos estudis, propostes i amb un projecte executiu per a desenvolupar els túnels de la Plaça de les Glòries determina que la licitació, o preu de referència del cost d’execució d’aquesta obra és de 79,6 M€. Després d’un procés d’avaluació adjudica aquest projecte per 60 M€. La primera pregunta que cal fer: És possible fer el mateix projecte per 19,6 M€ menys? Si la resposta és sí, llavors, per què el preu de referència és tan diferent? Quina mena de projecte ha aprovat l’Ajuntament que avalua en un excés superior al 24% el cost real de les obres. Si la resposta és no, la pregunta a continuació és: què pretén l’Administració contractant treballs per sota del cost real? cal assumir aquest risc?
L’auditoria encarregada vol determinar les causes dels desviaments econòmics i en termini de l’obra, i sembla que assenyala responsabilitats a l’UTE constructora i a l’enginyeria. Pot haver-hi qüestions concretes incorrectes en ambdós intervinents, i no és l’objectiu d’aquest escrit disculpar, però em permeto assenyalar com a gran responsable d’aquesta situació a la legislació Espanyola de Contractació Pública, la LCAP i la seva singular aplicació. En el segle XXI, el cost de les obres i els projectes és perfectament determinable objectivament. Encara som dels pocs països desenvolupats del món que contractem projectes i obres amb diferències tan grans entre el valor de licitació i el d’adjudicació. Raó per la qual malgrat els bons moments que ha tingut aquest sector, cap empresa estrangera ha pogut treballar al nostre país amb aquest “singular sistema”.
La directiva Europea de contractació de serveis 24/2014 assenyala clarament que l’oferta econòmicament més avantatjosa no té perquè coincidir amb la més econòmica i que en el cas de la contractació de projectes, és admissible fixar el preu del mateix i competir en qualitat. L’Administració té l’obligació d’optimitzar els recursos del contribuent, i evitar situacions com aquesta. Quina mena de gestió és subhastar els serveis? L’eficiència de la despesa pública no pot estar basada en l’estalvi de recursos a costa de la qualitat. El preu determina la qualitat i sovint estem contractant al preu més baix. En el cas dels projectes, per dur-los a terme eficientment requereixen els recursos precisos, ni més ni menys.
Les fases de disseny determinen la viabilitat, rendibilitat i resultat final d’un projecte, i representen un cost relatiu baix. Els recursos no invertits en aquesta fase impliquen riscos que sovint porten males conseqüències econòmiques i, el que és més, greu comprometen el resultat final del projecte. A Espanya destinem de mitjana entre un 3 i un 5% del volum de l’inversió als serveis d’enginyeria, a Europa la mitjana està entre un 8 i un 10%. Aquesta dada és un altre dels riscos que l’Administració assumeix traslladant-los generalment a la societat.
Josep Túnica, president d’ASINCA